cova del camp del bisbe
dels MÉS EXCEPCIONALS del municipi
Descobreix una cavitat natural d’alt valor arqueològic, a tocar de l’entorn urbà de Sencelles, amb restes d’ús funerari i ritual que abasten més de mil anys d’història. En aquesta pàgina trobaràs informació sobre com arribar-hi, què hi veuràs i la seva història.
durada de la visita
15min
Què hi veuràs?
Una cavitat natural d’alt valor arqueològic, situada a tocar de l’entorn urbà de Sencelles. A l’interior s’hi han documentat restes d’ús funerari: dipòsits d’ossos humans, fragments ceràmics i altres materials que indiquen pràctiques rituals i d’enterrament col·lectiu.
Elements destacats
A la sala principal, de fàcil accés; la troballa de més de 250 botons de perforació en V, alguns d’ivori, probablement part d’indumentària ritual; més de 20 quilos de cereals carbonitzats; i un entorn fresc i agradable.
Com arribar-hi?
Des de Sencelles:
Des de la Plaça de la Vila, agafeu el carrer des Rafal fins a la creu de terme i allà tombeu a l’esquerra pel carrer Bons Aires fins a arribar a la cova.
Sortint de la plaça de la vila, agafeu el carrer Antoni Maura fins a l’Hotel Can Mavi. Allà tombeu a mà dreta i agafeu la carretera Ma-3121 fins a la rotonda de Costitx. Gireu a la dreta pel carrer Bons Aires i, a uns 10 metres a la dreta, trobareu l’entrada del solar de la Cova del Camp del Bisbe. Ben davant de la cova hi ha un plafó explicatiu de l’espai.
Des d’inca
En arribar a Sencelles, agafeu la desviació a l’esquerra just abans del cementeri fins a la rotonda de Costitx. Seguiu recte pel carrer Bons Aires uns 10 metres.
Des de Palma:
En arribar a Sencelles per la Ma-3020, seguiu pel carrer Donants de Sang i el carrer Ramon Llull fins al carrer des Rafal. En arribar a la creu de terme, gireu a la dreta pel carrer Bons Aires fins a arribar a la cova.
Què més sabem de la Cova del Camp del Bisbe?
Tot i haver estat emprada com a sestador d’animals fins fa poc, fou excavada entre el 2013 i el 2018 per l’equip de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx.
De les tres sales que té, fins avui dia s’ha excavat l’entrada o avantcambra, la Sala 1 o principal i una petita cambra inferior. Les sales 2 i 3 romanen tapiades i pendents d’excavació.
Els estudis han permès identificar sis fases d’ocupació, agrupades en dos períodes principals, que pots descobrir a les targetes de sota.
Economia i societat
Les restes vegetals i animals mostren una agricultura i ramaderia intensives, amb cereals (blat xeixa, ordi), llegums (fava, pèsol, llentia) i fauna domèstica abundant. La densitat de llavors apunta a producció d’excedents i especialització agrícola.
Els botons d’ivori d’elefant africà revelen contactes d’intercanvi de llarga distància amb el Mediterrani.
Període Navètic
(1300 – 1050 cal ANE)
Un episodi extraordinari de cremació i dipòsit ritual marca l’inici de l’ocupació de la cova, que després es convertí en una necròpolis col·lectiva.
Període Posttalaiòtic
(550 – 123 cal ANE)
La cova es reutilitza com a espai funerari, amb una gran ossera a l’entrada i ceràmica d’importació púnica.
550 – 123 CAL ANE
Període Posttalaiòtic
La cova es reutilitza com a espai funerari: apareix una gran ossera a l’entrada, amb ceràmica d’importació púnica i datacions entorn del 380 cal ANE.
Conclusió
La Cova del Camp del Bisbe és un jaciment excepcional que combina rituals de cremació i dipòsit de gran valor simbòlic, una necròpolis col·lectiva complexa, i evidències d’una economia agroramadera consolidada amb contactes mediterranis.
Un espai que revela pràctiques rituals, funeràries i socials d’alt valor d’unes comunitats que no estaven aïllades, sinó que mantenien contactes amb els seus veïns i amb poblacions més enllà de Mallorca.