ses talaies de can xim

dels MéS RELlEVANTS del municipi

Coneix un dels conjunts talaiòtics més destacats de Sencelles, format per dos talaiots de planta quadrada i diversos recintes adossats. En aquesta pàgina trobaràs informació sobre la seva història, les excavacions arqueològiques, les diferents fases d’ocupació i els treballs de restauració que han permès recuperar i adequar el jaciment per a les visites.

Què veuràs?

Les Talaies de Can Xim constitueixen un dels conjunts talaiòtics més rellevants del terme municipal de Sencelles. El jaciment està format per dos talaiots de planta quadrada  amb diverses estructures adossades. 

Com arribar-hi?

Des del nucli de Cascanar agafeu el Camí des Campàs i a uns 600 seguint el camí metres trobareu l’entrada al jaciment a ma esquerra.  

Intervencions a Can Xim

L’any 2007, l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala va dur a terme l’excavació del talaiot 2 (Aramburu-Zabala, 2011). Amb anterioritat, el jaciment ja havia estat inclòs a la publicació La Prehistòria de Sencelles (Aramburu-Zabala i Sastre, 2001).  

Des del 2014,  l’equip de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx hi realitza tasques de manteniment i de divulgació del patrimoni arqueològic. 

El 2020 s‘inicia un projecte de Restauració i adequació, del qual s’han realitzat 6 campanyes d’intervenció fins al moment. En el marc d’aquest projecte s’ha adequat l’espai per les visites eliminant elements moderns i s’han instal·lat 2 plafons explicatius. Quan a intervencions arquitectòniques s‘ha  dut a terme, per una banda, la restauració completa del Talaiot 2 i dels recintes adossats i per l’altra, la restauració d’un gran esboldrec al parament nord del T2. 

Els treballs de restauració continuen en curs.

intervencions arqueològiques

Les excavacions de 2007 van permetre establir 2 grans fases d’us del talaiot 

– Fase 1. Talaiòtica (850-550 ANE). Construcció i ús del talaiot i de dues habitacions adossades, fins que és destruït per un incendi. 

– Fase 2. Posttalaiòtica o balear (500-123 ANE). Cabana construïda sobre les ruïnes del talaiot i remodelació d’una de les habitacions adossades. 

 

Fase 1 

Segons Aramburu-Zabala, des de la seva construcció fins a quedar destruïts per un incendi, els talaiots de Can Xim constituïen un centre cerimonial dependent d’un poblat situat a l’actual nucli de Cas Canar.  

L’incendi que patí el talaiot va permetre documentar elements importants de la coberta: 

 

Constava de dos pisos: un terrat de lloses planes i argila aguantat per un nivell de bigues mitjanes, i un pis altell inferior de lloses planes i argila sobre un nivell de bigues d’ullastre més grosses disposades radialment que sustentaven tota la coberta. 

(dibuix coberta) 

 

Recintes adossats 

L’espai de la Fase 1 es completa amb dues habitacions adossades. Una d’elles recolza a la façana del talaiot i ocultava l’entrada. Aquest fet i el sinuós corredor d’entrada del talaiot semblen indicar una voluntat d’ocultar l’espai interior. 

L’habitació que s’adossa a la façana lateral disposava d’un empedrat interior. La presència d’un nombre important de grans contenidors ceràmics podria indicar una funció d’emmagatzematge. 

 

Fase 2 

Més endavant, en algun moment del segle iv ANE, i sobre les ruïnes del recinte adossat a l’entrada del talaiot, s’hi enterrà una dona d’uns trenta-cinc anys en posició flexionada i sense aixovar. 

(imatge) 

 

Posteriorment, sembla que a partir del segle III ANE, el recinte on es trobava aquest enterrament fou remodelat i sobre les ruïnes del talaiot també s’hi construí un habitatge tipus cabana que, en conjunt, formarien part d’un petit establiment rural. 

 

Les campanyes de restauració han permès documentar 3 zones exteriors d’activitat vinculades a la cabana identificada sobre l’enderroc del talaiot. En concret destaca una gran concentració de materials sota un nivell d’enderroc de pedra petita a l’exterior del parament oest. L’enderroc de pedra petita que cau damunt del material sembla indicar que estaven sota d’un cobert i que, pel volum de materials documentats (recipient ceràmics, bases de pedra, percutors i restes d’artefactes de ferro i bronze),  podría una una zona de taller.