talaiot de son fred
dels MÉS REPRESENTATIUS del municipi
Descobreix un dels talaiots més representatius de la zona central de Mallorca, de planta circular i alçat troncocònic, ben conservat i construït amb grans blocs de pedra ciclòpia. En aquesta pàgina trobaràs informació sobre com arribar-hi, què hi veuràs i la seva història.
durada de la visita
15min
Què hi veuràs?
Un talaiot de planta circular i alçat troncocònic, ben conservat, construït amb grans blocs de pedra ciclòpia col·locats sense morter. La seva alçada i volum el converteixen, actualment i en el passat, en un punt de referència dins el paisatge agrícola de Sencelles.
Entrar dins la seva cambra és una experiència que no us podeu perdre.
Com arribar-hi?
Terreny de propietat municipal, obert permanentment i de fàcil accés. S’ha d’aparcar el vehicle a la vora del camí abans de creuar el portell de la tanca on es troba el talaiot. El terreny és planer i apte per a totes les edats. Recomanable dur calçat còmode i respectar sempre l’entorn. Per la vostra seguretat i per la conservació del talaiot, no es permet pujar-hi.
Des de Sencelles agafeu la Ma-3120 en direcció a Inca. A uns 850 m, gireu a mà dreta en un trencant molt ample i senyalitzat. Seguiu el camí asfaltat fins a arribar al Camí de Son Fred, on trobareu una indicació del talaiot que us mena cap a la dreta. Continueu pel Camí de Son Fred i, a uns 200 metres, trobareu a mà dreta la senyalització d’entrada al jaciment. Venint des d’Inca, desvieu-vos pel Camí de Son Fred que queda a l’esquerra i seguiu les senyalitzacions.
Què més sabem de la Cova del Camp del Bisbe?
Son Fred és un dels talaiots més representatius de la zona central de Mallorca. Durant moltes dècades va ser un dels pocs talaiots senyalitzats, en certa manera gràcies al fet que la finca passà a titularitat pública ja a principis de la dècada de 1980.
Fou excavat entre l’any 2006 i 2007 pels arqueòlegs Javier Aramburu-Zabala i Damià Ramis, i restaurat per Margalida Munar i Bernat Burgaya.
Des del 2014, l’equip de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx hi du a terme tasques de manteniment i de divulgació del patrimoni arqueològic.
Un poblat, no un talaiot aïllat
L’arqueòleg J. Aramburu-Zabala, a la monografia publicada l’any 2009, explica que el talaiot de Son Fred no estava sol: formava part d’un poblat talaiòtic, juntament amb un segon talaiot i una muralla perimetral, avui dia segregats dins parcel·les privades. Als seus voltants va documentar força presència de ceràmica talaiòtica. En un radi d’uns 2,5 km hi ha altres jaciments talaiòtics importants com Can Xim, Binifat o Son Company. Això indica una xarxa d’assentaments bastant densa que no es podria explicar sense unes bones relacions de veïnatge.
La seva ubicació, en una suau elevació amb bones vistes cap a la plana central, permetia controlar visualment el territori i gestionar els recursos, tant ramaders com agrícoles.
Fase Talaiòtica
(segle IX – segle VI ANE)
Construcció i ús del talaiot com a espai comunitari i simbòlic, fins que un gran incendi en provocà l’esfondrament del sostre.
Fase Baleàrica o Posttalaiòtica
(segles IV–III ANE)
Un difunt fou inhumat entre la runa del talaiot; d’aquesta mateixa època seria un habitatge adossat a la seva façana.
Freqüentació tardana
(segles VI–VII i època medieval islàmica)
Restes ceràmiques trobades a les rodalies indiquen que el lloc encara es freqüentava segles després de l’abandonament del talaiot.
SEGLE IX – SEGLE VI ANE
Fase Talaiòtica
Son Fred fou construït al segle IX ANE, iniciant el seu ús com a espai comunitari i simbòlic per al poblat talaiòtic del qual formava part, juntament amb un segon talaiot i una muralla perimetral avui segregats dins parcel·les privades.
El gran incendi
En algun moment del segle VI ANE, un gran incendi provocà l’esfondrament del sostre del talaiot, marcant el final de la seva funció original — i, de fet, el final del període talaiòtic a les Balears.
SEGLES IV–III ANE
Fase Baleàrica o Posttalaiòtica
En algun moment dels segles IV–III ANE, en plena època posttalaiòtica o baleàrica, s’hi inhumà un difunt entre la runa del talaiot.
Un habitatge adossat
Pareix que d’aquesta mateixa època seria un habitatge adossat a la façana del talaiot, aprofitant l’estructura ja en desús.
SEGLES VI–VII I ÈPOCA MEDIEVAL ISLÀMICA
Freqüentació tardana
A partir de restes ceràmiques recollides a les rodalies, sabem que el lloc hauria estat freqüentat en època tardoromana (segles VI–VII) i fins i tot en època medieval islàmica, molt després de l’abandonament del talaiot com a espai talaiòtic.
Conclusió
Entre els materials trobats sobre el pis del talaiot destaca la troballa de més d’un miler de llavors de cereals com el blat i l’ordi i, en menor mesura, de faves. També s’hi trobaren ossos d’animals domèstics com bous, ovelles, cabres i porcs, així com fragments d’olles i conques de ceràmica.
Tot plegat permet a J. Aramburu-Zabala concloure que es tractava d’un espai comunitari, no domèstic, on es realitzava algun tipus d’acte social que tal vegada implicava el consum d’aliments que arribaven ja processats.
Espai reservat per a les fotos d’abans i després de la restauració — pendent d’afegir
Les tasques de manteniment i divulgació del jaciment continuen en curs.