Cova del Camp del Bisbe

Talaiot de Son Fred

Santuario de Son Corró

Poblado de Es Turassot

Talaiot de Binifat

Ses Talaies de Can Xim

Talaiot de Binifat

talaiot de binifat

de los MÁS IMPONENTES del municipio

¿Qué verás?

Descubre uno de los talayots circulares más imponentes y mejor conservados de la zona central de Mallorca, de unos 15 metros de diámetro y hasta 4 metros de altura conservada. En esta página encontrarás información sobre cómo llegar, qué verás y su historia.

duración de la visita

15 min

¿Qué verás?

Un talayot circular de grandes dimensiones, de unos 15 metros de diámetro y unos 4 metros de altura conservada. Está construido con bloques ciclópeos colocados en seco. Tiene un magnífico portal con dintel orientado al suroeste que da acceso a un corredor estrecho y alargado. En su interior, la columna central no se conserva, probablemente eliminada en época moderna cuando el espacio fue reutilizado como refugio de ganado.

45

¿Cómo llegar?

Desde Sencelles: tome la carretera Ma-3121 dirección Costitx y, a 1,6 km, tome el camí de Montuïri a mano derecha. Siga 1,5 km y gire a mano izquierda hacia el camí de Binifat; encontrará el yacimiento a mano derecha, a unos 100 m después de una curva pronunciada.

Desde Costitx: dirección Sencelles, tome el camí dels Horts a mano izquierda. A unos 100 m gire a la izquierda por el camí de Can Bernat y, tras 200 m, tome el camí de Binifat a mano derecha. Siga hasta el yacimiento, que queda a mano izquierda tras pasar la aldea de Son Vispó y la Comuna de Costitx.

El acceso es sencillo y apto para todos los públicos. Puede aparcar en la entrada de la comuna.

Por motivos de seguridad y de conservación de los restos, no suba a lo alto del talayot. Respete siempre el entorno y a los vecinos: se encuentra dentro de una finca privada.

DESCOBRIR JACIMENTS
DESCARREGAR INFORMACIÓ PDF

¿Qué más sabemos de Binifat?

Binifat es, junto con Son Fred, uno de los talayots circulares más imponentes y mejor conservados de la zona central de Mallorca.

Se encuentra dentro de una finca privada, con acceso señalizado y abierto permanentemente gracias a un acuerdo entre el ayuntamiento y la propiedad. Desde el camino hay que cruzar un pequeño portillo y seguir el camino marcado por una pared de piedra y una malla de cierre; al girar hacia la izquierda, enseguida verá el imponente talayot y su magnífico portal.

En algún momento que no podemos precisar, el talayot fue vaciado y la columna desmontada para convertirlo en un refugio de ganado.

Está situado en lo alto de una pequeña elevación y desde su terrado había una buena visión panorámica hacia el valle del Torrent de Pina, en dirección sureste. Al igual que ocurre en Son Fred, se trata de un poblado que únicamente conserva el talayot y restos de otras estructuras muy arrasadas al sur; por la abundante cerámica documentada en superficie, se extendía hasta las casas de la finca. Muy cerca se encuentran los talayots de Son Vispó, que posiblemente habrían formado parte del mismo poblado junto con Binifat.

Espacio reservado para la planta de Binifat — pendiente de añadir

Desde 2014, el equipo de arqueólogos de la Ruta Arqueológica Sencelles-Costitx realiza aquí tareas de mantenimiento y divulgación.

Ses Talaies de Can Xim

ses talaies de can xim

dels MéS RELlEVANTS del municipi

Què veuràs?

Coneix un dels conjunts talaiòtics més destacats de Sencelles, format per dos talaiots de planta quadrada i diversos recintes adossats. En aquesta pàgina trobaràs informació sobre la seva història, les excavacions arqueològiques, les diferents fases d’ocupació i els treballs de restauració que han permès recuperar i adequar el jaciment per a les visites.

durada de la visita

15min

Què hi veuràs?

Les Talaies de Can Xim constitueixen un dels conjunts talaiòtics més rellevants del terme municipal de Sencelles. El jaciment està format per dos talaiots de planta quadrada  amb diverses estructures adossades. 

45

Com arribar-hi?

Des del nucli de Cascanar agafeu el Camí des Campàs i a uns 600 seguint el camí metres trobareu l’entrada al jaciment a ma esquerra.  

DESCOBRIR JACIMENTS
DESCARREGAR INFORMACIÓ PDF

intervencions a Can Xim?

L’any 2007, l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala va dur a terme l’excavació del talaiot 2 (Aramburu-Zabala *2011). Amb anterioritat, el jaciment ja havia estat inclòs a la publicació La Prehistòria de Sencelles (Aramburu-Zabala i Sastre *2001).  

Des del 2014,  l’equip de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx hi realitza tasques de manteniment, restauració i divulgació del patrimoni arqueològic. 

El 2020 s‘inicià el Projecte de Restauració i Adequació, del qual s’han realitzat 6 campanyes d’intervenció fins al moment.

Entre d’altres actuacions de millora de l’entorn, s’han eliminat elements moderns (p.e. partes aferrades als talaiots) i s’han instal·lat dos plafons explicatius.

Quant a intervencions rellevants de restauració arquitectònica, s‘ha  dut a terme la consolidació completa del Talaiot 2 i dels recientes adossats a ell i la restauració parcial de la façana del Talaiot 1 i del corredor d’accés a l’interior.

Els treballs de restauració continuen en curs.

intervencions arqueològiques

Les excavacions de 2007 van permetre establir 2 grans fases d’us del talaiot

Fase Talaiòtica

(850-550 ANE)

Construcció i ús del talaiot i de dues habitacions adossades a les façanes sud i oest. El conjunt fou destruït per un gran incendi.

Descobreix més

Fase Baleàrica o Posttalaiòtica

(500-123 ANE)

Construcció d’un petit habitatge sobre les ruïnes del talaiot i remodelació i reutilització d’una de les habitacions adossades.

Descobreix més

850 — 550 ANE

Fase Talaiòtica

Segons Aramburu-Zabala, els talaiots de Can Xim constituïen un centre cerimonial associat al poblat situat a l’actual nucli de Cas Canar.

La coberta, documentada per l’incendi

Les excavacions del talaiot 2 varen evidenciar que es tractava d’un edifici de dues altures: el pis sobre el qual circulaven a la planta baixa era la pròpia roca mare, mentre que el pis del nivell superior o altell fou construït amb bigues d’ullastre per sostenir un nivell de lloses de pedra i argila. Per sobre, la teulada del talaiot, plana a manera de terrat, fou construïda amb el mateixos materials, tot i que les bigues d’ullastre eren més grosses, disposades radialment sobre la columna central.

Constava de dos pisos: un terrat de lloses planes i argila aguantat per un nivell de bigues mitjanes, i un pis altell superior de lloses planes i argila sobre un nivell de bigues d’ullastre més grosses disposades radialment que sustentaven tota la coberta.

Espai reservat per al dibuix de la coberta — pendent d’afegir

Recintes adossats

Una de les habitacions coetànies al talaiot s’adossava a la seva façana principal, ocultant-ne el portal d’entrada. Aquest fet i el sinuós corredor d’accés a l’interior del talaiot podríen obeïr a una voluntat d’ocultar l’espai interior o, si més no, de controlar-ne l’accés..

L’habitació que s’adossa a la façana oest disposava d’un trespol empedrat. La presència d’un nombre important de grans contenidors ceràmics podria indicar una funció d’emmagatzematge.

500 — 123 ANE

Fase Baleàrica o Posttalaiòtica

Més endavant, en algun moment del segle IV ANE, sobre les ruïnes del recinte adossat a l’entrada del talaiot, s’hi enterrà una dona d’uns trenta-cinc anys en posició flexionada i sense aixovar.

Espai reservat per a la imatge de l’enterrament — pendent d’afegir

Un petit establiment rural

A partir del segle III ANE, el recinte on es trobava aquest enterrament fou remodelat i sobre les ruïnes del talaiot també s’hi construí un habitatge tipus cabana que, en conjunt, formarien part d’un petit establiment rural.

Tres zones d’activitat

Les recents campanyes de restauració han permès documentar l’existència de diverses zones exteriors d’activitat vinculades a aquesta segona fase. La cabana construïda sobre la runa del talaiot hauria nivellat i condicionat també la cresta del mur de la façana a manera de pati exterior, on s’hi haurien desenvolupat diferents activitats que van deixar abundant ceràmica i ossos de fauna de testimoni. També cal destacar la troballa, durant les activitats de condicionament per a la restauració de la façana est del talaiot 2, de les restes d’una porxada feta amb materials peribles amb un important volum de materials com recipient ceràmics, superfícies de treball de pedra, percutors i restes d’artefactes de ferro i bronze, que podrien correspondre a una àrea de taller.

Espai reservat per a les il·lustraciones d’en Pau de la fasi 1 i 2 — pendent d’afegir

Poblado de Es Turassot

poblat des turassot

dels MÉS IMPORTANTS del municipi

Què veuràs?

Descobreix un dels poblats del període navètic més importants de Mallorca, amb una naveta triple excavada i restaurada, navetes dobles i individuals, i un conjunt de recintes auxiliars que mostren una organització interna rica i complexa. En aquesta pàgina trobaràs informació sobre com arribar-hi, què hi veuràs i la seva història.

durada de la visita

15min

Què hi veuràs?

Un dels poblats del període navètic més importants de Mallorca, amb una naveta triple (habitacions est, central i oest) excavada, navetes dobles i individuals, i un conjunt indeterminat de recintes auxiliars que mostren una organització interna rica i complexa.

La Naveta 1, excavada i restaurada entre 2017 i 2025, està formada per tres habitacions amb funcions diferenciades. Al seu voltant es conserven una naveta doble de més de 3,50 m d’alçada, dues navetes dobles més i una d’individual perfectament visibles, i restes de murs i paraments intrapoblat que conformen una estructura «urbana» de poblament.

Elements destacats — a l’habitació est es conserven un fogar o llar-graella central i un armari de lloses planes per guardar recipients; a l’habitació central, un mur transversal que segella l’enderroc de l’altell de l’absis i un armari amb obertura circular, originalment tapat amb una pedra cònica treballada; i a l’habitació oest, dues llars de foc interiors molt properes i una foganya exterior adossada a la façana est. Les habitacions es completen amb patis exteriors delimitats per murs de pedra.

Les restauracions recents han millorat la lectura del jaciment i la circulació dels visitants.

45

Com arribar-hi?

El poblat d’Es Turassot es troba a Costitx, a 3 minuts caminant de l’aparcament de l’Observatori Astronòmic de Mallorca (actualment tancat).

Tant si veniu de Costitx com de Sencelles, cal desviar-se pel Camí dels Horts a l’alçada del Punt Verd de Costitx. A uns 100 metres, agafeu la desviació a la dreta, el Camí de Son Bernat, amb senyalització específica de la Ruta. Seguiu el camí fins a l’aparcament de l’observatori; hi trobareu una senyal indicativa d’Es Turassot al costat de la porta d’entrada.

L’accés és senzill i el jaciment està obert 24 hores. Es recomana calçat còmode i respectar sempre les estructures i els espais excavats.

DESCOBRIR JACIMENTS
DESCARREGAR INFORMACIÓ PDF

Què més sabem d’es Turassot?

Situat a 180 metres d’altitud, domina visualment gran part del Pla de Mallorca i la Serra de Tramuntana. Conegut també com Talaies de Can Quiam, fou documentat des de principis del segle XX.

Des del 2015, la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx ha excavat i restaurat la naveta triple del poblat, amb sis campanyes d’excavació i vuit d’adequació. L’objectiu era comprovar si seguia el patró habitual de les navetes dobles o triples excavades fins al moment: una habitació domèstica, una altra gairebé buida i reocupacions tardanes.

Habitació Est: l’espai domèstic

La primera estança excavada (2018) confirmà un ús residencial: llar graella, ceràmica domèstica, eines d’os, restes animals i petites estructures auxiliars. Era una casa funcional on es cuinava, es treballava i es vivia.

Habitació Central: la gran sorpresa

L’excavació del 2021 revelà un enorme dipòsit de restes animals i ceràmiques: més de 20.000 ossos, restes de 56 ovicaprins, 17 porcs i 10 bòvids, olles esclafades, un altell i un mur transversal que segellava la zona absidal.

L’estudi zooarqueològic indica una carnisseria comunitària: processament, conservació i emmagatzematge de grans quantitats de carn per a tota la comunitat. S’hi practicaven tècniques com el fumat, l’adob amb greix, l’ús de mel i l’aprofitament de la medul·la. Després del col·lapse del sostre, l’espai es transformà en un corral.

Les datacions indiquen que les dues habitacions foren construïdes abans del 1300 ANE i abandonades cap al 1100 ANE.

Habitació Oest: el regne del foc

Excavada entre 2024 i 2025, és posterior a les altres dues. Presenta quatre estructures de combustió diferents (llars, empedrats, forn), fet que apunta a activitats especialitzades relacionades amb la calor: cuina, transformació d’aliments o processos tèrmics. Podria haver continuat la feina de carnisseria després del col·lapse de l’habitació central.

Una arquitectura comunitària

La Naveta 1 mostra un model social cooperatiu: l’habitació est com a habitatge, la central com a carnisseria i magatzem col·lectiu, i l’oest com a espai de combustions especialitzades. Això descarta la idea que les navetes eren només habitatges i reforça la imatge d’una comunitat sense grans desigualtats, amb una economia basada en la col·laboració i la redistribució. La monumentalitat de les navetes no respon a cap funció religiosa, simbòlica o funerària, sinó a la necessitat de crear espais de vida i treball compartits.

Conclusió

Es Turassot és avui un jaciment clau del Bronze Balear. La Naveta 1 revela una societat capaç d’organitzar grans obres col·lectives, gestionar recursos comunitaris i combinar habitatge, producció i emmagatzematge en una arquitectura monumental al servei de la vida quotidiana.

Des del 2015, la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx continua investigant i restaurant el poblat.

Sabies que…?

L’habitació central de la Naveta 1 va ser remodelada completament després de l’esfondrament de la zona de l’absis.

T’has parat a pensar… per què invertien tant d’esforç en la construcció de les seves cases i espais domèstics?

Santuario de Son Corró

santuari de son corró

dels MÉS CÈLEBRES del municipi

Què veuràs?

Descobreix un dels santuaris posttalaiòtics més cèlebres de la Prehistòria de Mallorca, conegut arreu del món per la troballa dels tres caps de bou de bronze coneguts com els «bous de Costitx». En aquesta pàgina trobaràs informació sobre com arribar-hi, què hi veuràs i la seva història.

durada de la visita

15min

Què hi veuràs?

Un dels santuaris posttalaiòtics més cèlebres de la Prehistòria de Mallorca, gràcies a la troballa dels tres caps de bou de bronze coneguts com els «bous de Costitx».

Es tracta d’un edifici de planta absidal construït amb grans blocs ciclopis, amb sis columnes compostes a l’interior.

45

Com arribar-hi?

Son Corró es troba a uns 100 metres de la carretera Ma-3021 Sencelles–Costitx. Si veniu de Sencelles, preneu el trencant que trobareu a uns 2,7 km. Si sortiu de Costitx, seguiu la mateixa carretera i, a 1,1 km, veureu l’entrada indicada a l’aparcament de Son Corró.

DESCOBRIR JACIMENTS
DESCARREGAR INFORMACIÓ PDF

Intervencions a Son Corró

L’any 1895, durant les feines agrícoles, Joan Vallespir va descobrir de manera fortuïta els famosos caps de bou de bronze, avui exposats al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. La troballa va tenir un gran ressò i motivà la intervenció de la Societat Arqueològica Lul·liana, que envià Bartomeu Ferrà per elaborar la planimetria del santuari i documentar els caps de bou, així com altres materials ceràmics i metàl·lics que també s’hi trobaren.

Planta Ferrà

L’any 1995, coincidint amb el centenari de la descoberta, l’Ajuntament de Costitx adquirí els terrenys del santuari i es dugué a terme una campanya de reexcavació dirigida per Guillem Rosselló Bordoy. Aquesta intervenció inclogué una restauració molt polèmica: els blocs de pedra que es van emprar per muntar les columnes que avui encara s’hi veuen podien haver tingut una altra disposició i, fins i tot, una funció diferent a la de tambors de columna. Si més no, la planimetria que en el seu moment realitzà Ferrà, juntament amb la descripció que en feu, plantegen dubtes al respecte.

Tot i això, els materials arqueològics recuperats per Rosselló Bordoy, entre els quals destaquen dues figuretes de bronze d’època romana associades als déus lars, ens permeten proposar que el santuari hauria tingut una llarga vida. Alguns tipus de ceràmica indígena indicarien que el santuari s’hauria construït pels volts del segle V abans de la nostra era i hauria estat en funcionament encara durant el procés inicial de romanització.

Al 2010 es realitzà una actuació d’adequació que inclogué la neteja de vegetació, la restitució del traçat dels murs desapareguts amb planxes metàl·liques, l’anivellament del terreny amb graves i la renovació dels plafons informatius.

Des del 2015, Son Corró forma part de la Ruta Arqueològica Sencelles–Costitx, impulsada pels ajuntaments de tots dos municipis amb l’objectiu de fomentar la recerca, la divulgació i la posada en valor del patrimoni arqueològic local.

L’any 2022, l’equip de la Ruta posà en marxa el Projecte de restauració i adequació del Santuari de Son Corró, amb el suport i finançament del Consell Insular i de l’Ajuntament de Costitx. Durant les 4 campanyes dutes a terme fins a la data, aquestes han estat les principals actuacions: neteja i manteniment; excavació i consolidació del mur exterior de l’absis i de restes de murs d’altres estructures associades al santuari; restauració i consolidació de la façana (en procés); i millora dels drenatges per evitar erosió i acumulacions d’aigua a l’interior del santuari.

Les feines de restauració i adequació continuen en curs; la propera campanya es preveu a la tardor de 2026, amb l’objectiu de completar la consolidació de la façana de l’edifici.

Talaiot de Son Fred

talaiot de son fred

dels MÉS REPRESENTATIUS del municipi

Què veuràs?

Descobreix un dels talaiots més representatius de la zona central de Mallorca, de planta circular i alçat troncocònic, ben conservat i construït amb grans blocs de pedra ciclòpia. En aquesta pàgina trobaràs informació sobre com arribar-hi, què hi veuràs i la seva història.

durada de la visita

15min

Què hi veuràs?

Un talaiot de planta circular i alçat troncocònic, ben conservat, construït amb grans blocs de pedra ciclòpia col·locats sense morter. La seva alçada i volum el converteixen, actualment i en el passat, en un punt de referència dins el paisatge agrícola de Sencelles.

Entrar dins la seva cambra és una experiència que no us podeu perdre.

45

Com arribar-hi?

Terreny de propietat municipal, obert permanentment i de fàcil accés. S’ha d’aparcar el vehicle a la vora del camí abans de creuar el portell de la tanca on es troba el talaiot. El terreny és planer i apte per a totes les edats. Recomanable dur calçat còmode i respectar sempre l’entorn. Per la vostra seguretat i per la conservació del talaiot, no es permet pujar-hi.

Des de Sencelles agafeu la Ma-3120 en direcció a Inca. A uns 850 m, gireu a mà dreta en un trencant molt ample i senyalitzat. Seguiu el camí asfaltat fins a arribar al Camí de Son Fred, on trobareu una indicació del talaiot que us mena cap a la dreta. Continueu pel Camí de Son Fred i, a uns 200 metres, trobareu a mà dreta la senyalització d’entrada al jaciment. Venint des d’Inca, desvieu-vos pel Camí de Son Fred que queda a l’esquerra i seguiu les senyalitzacions.

DESCOBRIR JACIMENTS
DESCARREGAR INFORMACIÓ PDF

Què més sabem de la Cova del Camp del Bisbe?

Son Fred és un dels talaiots més representatius de la zona central de Mallorca. Durant moltes dècades va ser un dels pocs talaiots senyalitzats, en certa manera gràcies al fet que la finca passà a titularitat pública ja a principis de la dècada de 1980.

Fou excavat entre l’any 2006 i 2007 pels arqueòlegs Javier Aramburu-Zabala i Damià Ramis, i restaurat per Margalida Munar i Bernat Burgaya.

Des del 2014, l’equip de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx hi du a terme tasques de manteniment i de divulgació del patrimoni arqueològic.

Un poblat, no un talaiot aïllat

L’arqueòleg J. Aramburu-Zabala, a la monografia publicada l’any 2009, explica que el talaiot de Son Fred no estava sol: formava part d’un poblat talaiòtic, juntament amb un segon talaiot i una muralla perimetral, avui dia segregats dins parcel·les privades. Als seus voltants va documentar força presència de ceràmica talaiòtica. En un radi d’uns 2,5 km hi ha altres jaciments talaiòtics importants com Can Xim, Binifat o Son Company. Això indica una xarxa d’assentaments bastant densa que no es podria explicar sense unes bones relacions de veïnatge.

La seva ubicació, en una suau elevació amb bones vistes cap a la plana central, permetia controlar visualment el territori i gestionar els recursos, tant ramaders com agrícoles.

Fase Talaiòtica

(segle IX – segle VI ANE)

Construcció i ús del talaiot com a espai comunitari i simbòlic, fins que un gran incendi en provocà l’esfondrament del sostre.

Descobreix més

Fase Baleàrica o Posttalaiòtica

(segles IV–III ANE)

Un difunt fou inhumat entre la runa del talaiot; d’aquesta mateixa època seria un habitatge adossat a la seva façana.

Descobreix més

Freqüentació tardana

(segles VI–VII i època medieval islàmica)

Restes ceràmiques trobades a les rodalies indiquen que el lloc encara es freqüentava segles després de l’abandonament del talaiot.

Descobreix més

SEGLE IX – SEGLE VI ANE

Fase Talaiòtica

Son Fred fou construït al segle IX ANE, iniciant el seu ús com a espai comunitari i simbòlic per al poblat talaiòtic del qual formava part, juntament amb un segon talaiot i una muralla perimetral avui segregats dins parcel·les privades.

El gran incendi

En algun moment del segle VI ANE, un gran incendi provocà l’esfondrament del sostre del talaiot, marcant el final de la seva funció original — i, de fet, el final del període talaiòtic a les Balears.

SEGLES IV–III ANE

Fase Baleàrica o Posttalaiòtica

En algun moment dels segles IV–III ANE, en plena època posttalaiòtica o baleàrica, s’hi inhumà un difunt entre la runa del talaiot.

Un habitatge adossat

Pareix que d’aquesta mateixa època seria un habitatge adossat a la façana del talaiot, aprofitant l’estructura ja en desús.

SEGLES VI–VII I ÈPOCA MEDIEVAL ISLÀMICA

Freqüentació tardana

A partir de restes ceràmiques recollides a les rodalies, sabem que el lloc hauria estat freqüentat en època tardoromana (segles VI–VII) i fins i tot en època medieval islàmica, molt després de l’abandonament del talaiot com a espai talaiòtic.

Conclusió

Entre els materials trobats sobre el pis del talaiot destaca la troballa de més d’un miler de llavors de cereals com el blat i l’ordi i, en menor mesura, de faves. També s’hi trobaren ossos d’animals domèstics com bous, ovelles, cabres i porcs, així com fragments d’olles i conques de ceràmica.

Tot plegat permet a J. Aramburu-Zabala concloure que es tractava d’un espai comunitari, no domèstic, on es realitzava algun tipus d’acte social que tal vegada implicava el consum d’aliments que arribaven ja processats.

Espai reservat per a les fotos d’abans i després de la restauració — pendent d’afegir

Les tasques de manteniment i divulgació del jaciment continuen en curs.

Cova del Camp del Bisbe

cova del camp del bisbe

dels MÉS EXCEPCIONALS del municipi

Cova del Camp del Bisbe
Què veuràs?

Descobreix una cavitat natural d’alt valor arqueològic, a tocar de l’entorn urbà de Sencelles, amb restes d’ús funerari i ritual que abasten més de mil anys d’història. En aquesta pàgina trobaràs informació sobre com arribar-hi, què hi veuràs i la seva història.

durada de la visita

15min

Què hi veuràs?

Una cavitat natural d’alt valor arqueològic, situada a tocar de l’entorn urbà de Sencelles. A l’interior s’hi han documentat restes d’ús funerari: dipòsits d’ossos humans, fragments ceràmics i altres materials que indiquen pràctiques rituals i d’enterrament col·lectiu.

Elements destacats

A la sala principal, de fàcil accés; la troballa de més de 250 botons de perforació en V, alguns d’ivori, probablement part d’indumentària ritual; més de 20 quilos de cereals carbonitzats; i un entorn fresc i agradable.

45

Com arribar-hi?

Des de Sencelles:

Des de la Plaça de la Vila, agafeu el carrer des Rafal fins a la creu de terme i allà tombeu a l’esquerra pel carrer Bons Aires fins a arribar a la cova.

Sortint de la plaça de la vila, agafeu el carrer Antoni Maura fins a l’Hotel Can Mavi. Allà tombeu a mà dreta i agafeu la carretera Ma-3121 fins a la rotonda de Costitx. Gireu a la dreta pel carrer Bons Aires i, a uns 10 metres a la dreta, trobareu l’entrada del solar de la Cova del Camp del Bisbe. Ben davant de la cova hi ha un plafó explicatiu de l’espai.

Des d’inca

En arribar a Sencelles, agafeu la desviació a l’esquerra just abans del cementeri fins a la rotonda de Costitx. Seguiu recte pel carrer Bons Aires uns 10 metres.

Des de Palma:

En arribar a Sencelles per la Ma-3020, seguiu pel carrer Donants de Sang i el carrer Ramon Llull fins al carrer des Rafal. En arribar a la creu de terme, gireu a la dreta pel carrer Bons Aires fins a arribar a la cova.

DESCOBRIR JACIMENTS
DESCARREGAR INFORMACIÓ PDF

Què més sabem de la Cova del Camp del Bisbe?

Tot i haver estat emprada com a sestador d’animals fins fa poc, fou excavada entre el 2013 i el 2018 per l’equip de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx.

De les tres sales que té, fins avui dia s’ha excavat l’entrada o avantcambra, la Sala 1 o principal i una petita cambra inferior. Les sales 2 i 3 romanen tapiades i pendents d’excavació.

Els estudis han permès identificar sis fases d’ocupació, agrupades en dos períodes principals, que pots descobrir a les targetes de sota.

Economia i societat

Les restes vegetals i animals mostren una agricultura i ramaderia intensives, amb cereals (blat xeixa, ordi), llegums (fava, pèsol, llentia) i fauna domèstica abundant. La densitat de llavors apunta a producció d’excedents i especialització agrícola.

Els botons d’ivori d’elefant africà revelen contactes d’intercanvi de llarga distància amb el Mediterrani.

Període Navètic

(1300 – 1050 cal ANE)

Un episodi extraordinari de cremació i dipòsit ritual marca l’inici de l’ocupació de la cova, que després es convertí en una necròpolis col·lectiva.

Descobreix més

Període Posttalaiòtic

(550 – 123 cal ANE)

La cova es reutilitza com a espai funerari, amb una gran ossera a l’entrada i ceràmica d’importació púnica.

Descobreix més

1300 – 1050 CAL ANE

Període Navètic

Inclou un episodi extraordinari de cremació i dipòsit ritual: cereals i lleguminoses carbonitzades, grans recipients ceràmics cremats, 131 botons de perforació en V (alguns d’ivori d’elefant africà), objectes de bronze, punxons d’os i restes d’animals amb marques de carnisseria.

Rituals ctònics

Aquest conjunt, ocultat en una cavitat sota el paviment, apunta a rituals ctònics relacionats amb la Terra Mare i els ancestres, similars als documentats a les coves des Mussol i des Càrritx.

Una necròpolis col·lectiva

Després d’aquest ritual, la cova es convertí en una necròpolis col·lectiva. S’hi enterraren adults i infants, amb una reordenació posterior dels ossos. L’estudi antropològic mostra vides físicament dures, alimentació basada en cereals i carn, desgast dental i algunes patologies infeccioses.

L’aixovar funerari

Inclou animals sacrificats, ceràmica variada, llavors carbonitzades i 140 botons en V d’os, d’ivori i d’ullal de porc — tot plegat indica rituals funeraris complexos amb ofrenes i àpats.

550 – 123 CAL ANE

Període Posttalaiòtic

La cova es reutilitza com a espai funerari: apareix una gran ossera a l’entrada, amb ceràmica d’importació púnica i datacions entorn del 380 cal ANE.

Conclusió

La Cova del Camp del Bisbe és un jaciment excepcional que combina rituals de cremació i dipòsit de gran valor simbòlic, una necròpolis col·lectiva complexa, i evidències d’una economia agroramadera consolidada amb contactes mediterranis.

Un espai que revela pràctiques rituals, funeràries i socials d’alt valor d’unes comunitats que no estaven aïllades, sinó que mantenien contactes amb els seus veïns i amb poblacions més enllà de Mallorca.